La Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei
Què era?
La Federació Local de Societats Obreres de Molins de Rei es va constituir l’any 1915, fruit de la unió de tres societats: la Llar Obrera, l’Aliança d’Obrers Paletes i la Societat d’Agricultors. L’aprovació del nou reglament l’any 1918 va significar la remodelació de l’entitat, que va passar a convertir-se en Federació Obrera de Molins de Rei. Els afiliats gaudien d’un sistema de recolzament mutualista i d’altres serveis comunitaris, com ara un forn de pa. A l’interior, l’edifici disposava de sala-cafè, cuina, biblioteca, billars, sala d’espectacles, l’habitatge del cafeter... L’any 1921 es va encarregar el projecte d’una nova seu social a l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, i els mateixos socis la van edificar. La inauguració es va fer durant la Festa Major de l’any 1922.
L’edifici va ser expropiat per les dictadures dels generals colpistes Primo de Rivera (1923-1930) i Francisco Franco (1939-1975), i la Federació Obrera va passar a anomenar-se El Hogar del Productor. L’any 1943 s’inauguren les dependències de la Central Nacional Sindicalista, CNS, l’anomenat Sindicat Vertical, que perdurarà fins a l’arribada de la democràcia. Tot i això, l’any 1962, l’Ajuntament va proposar a la Delegación Nacional de Sindicatos de la FET i de les JONS la compra de l’edifici, però la proposta no va prosperar.

L’any 1981 l’Ajuntament pot utilitzar els locals de la Federació Obrera
El desembre de 1977 es constituí l’Associació Obrera, continuadora de l’antiga Federació Obrera. L’any 1979, l’Associació Obrera sol•licità el retorn del seu patrimoni; la resposta fou negativa. L’Ajuntament i els legítims representants de la Federació Obrera treballaren conjuntament per gestionar-ne la devolució. El 1981, el consistori molinenc obtingué l’autorització per utilitzar els locals de la Federació Obrera, que renovà periòdicament. El 1982, l’Associació Obrera va ser reconeguda per l’Ajuntament com a legítima successora de la Federació Obrera.
El 1983, l’Alcaldia de Molins de Rei sol•licità a la Presidència del Govern espanyol i al president del Congrés dels Diputats el retorn de l’edifici a l’Associació Obrera. Es denegà la sol•licitud. Entre el 1984 i el 1992, l’Ajuntament utilitza tots els mitjans legals –recursos, entrevistes amb ministres i subsecretaris, mocions, etc.– per aconseguir la devolució de la Federació Obrera.
L’any 1993, l’alcalde d’aquell moment, Josep Janés, elabora un escrit dirigit al vicepresident del Govern de l’Estat espanyol en el qual es reiterava la petició de retorn del patrimoni de la Federació. L’any 1995, l’Ajuntament aprova la sol•licitud de l’Administració General de l’Estat de cessió de l’immoble de l’antiga Federació Obrera. Finalment, el dia 4 de desembre de 1997 es fa la cessió definitiva i gratuïta de la Federació Obrera a l’Ajuntament de Molins de Rei. El consistori passa a ser-ne el propietari i es compromet a fer-ne un ús social.

Dels usos del segle XX als del segle XXI
Al llarg de l’any 2005 es va realitzar una exposició sobre la història de la Federació Obrera, amb la voluntat de donar el tret de sortida al procés de participació ciutadana, tot recuperant la memòria històrica de la lluita dels obrers de Molins de Rei des de l’inici del segle XX fins al procés de recuperació, ja en democràcia, de la propietat de l’edifici la Federació Obrera. Els tallers de participació ciutadana ”Imagina’t la vida... a la Federació Obrera” es van iniciar a final del 2005 per consensuar els futurs usos de l’edifici. Una vegada definits, el juny del 2006, es va encarregar a l’empresa Poliprograma un estudi per observar la viabilitat dels usos en l’edifici. Aquest estudi concloïa que s’havia de construir un edifici de nova planta, mantenint-ne la façana principal, per poder encabir-hi tots els usos que van sortir del procés de participació. A partir d’aquest estudi, a final del 2006 es va convocar un concurs públic amb jurat amb l’objectiu d’escollir un avantprojecte per a l’edifici de la Federació Obrera, el qual va servir com a base per al projecte executiu definitiu.

El valor de l’edifici
L’arquitecte encarregat del disseny i la projecció de la Federació Obrera va ser Cèsar Martinell (Valls, 1888-Barcelona, 1973), arquitecte i historiador de l’art que desenvolupà la seva trajectòria professional marcat per la influència de l’estètica gaudiniana, el modernisme, el noucentisme i més corrents artístics vigents en aquell moment.
Destacà en l’arquitectura d’ús agrari, experiència que desenvolupà simultàniament amb projectes dins de l’àmbit de l’arquitectura domèstica i la urbana, representada especialment per obres de dimensió pública, com, per exemple, la Federació Obrera de Molins de Rei. En el desenvolupament del seu ofici, també va fer incursions dins del camp de la restauració i la reconstrucció dels edificis històrics, i com a teòric de la història de l’arquitectura. Actualment està considerat entre els noms destacats de la història de l’arquitectura catalana.
Entre 1921 i 1923, la primerenca seu de la Federació va ser substituïda per aquest edifici projectat per Cèsar Martinell, caracteritzat per la utilització del maó vist, el qual domina en la façana del carrer de Jacint Verdaguer, centrada per l’accés principal i la tribuna monumental central, amb guardapols paraboloide, a l’entorn de la qual s’organitzen de forma simètrica les finestres. El capcer està coronat amb merlets rampants.

A.B.R.
Informació extreta de: La Federació Obrera de Molins de Rei: Com era, com és, com serà. [CD] Ajuntament de Molins de Rei, 2008