“En permanent precampanya”
Vicent Sanchís, periodista i director de Barça TV
Conferència-col•loqui a la seu de Fòrum XXI el dia 25 de novembre de 2009 a dos quarts de nou del vespre

Encetà l’acte Jaume Romeu, president del Fòrum, i comentà que s’havia triat aquest tema per mor de saber si les enquestes que es fan habitualment serveixen a partits, o a diaris o a algun ens social de casa nostra.
Seguí Vicent Sanchís dient que hi ha aparells que reflecteixen el que pensa la gent; les enquestes són cares però serveixen: les empren partits, mitjans d’informació... Tothom en fa ús. Després hi ha personatges dedicats a la política que passen molt de temps interpretant les enquestes. Aquesta informació els serveix per escoltar, actuar i governar. D’enquestes, deia, se’n fan molt sovint, sobretot quan s’apropen les eleccions.
Ara “estem en un moment curiós: plana l’amenaça de la castració de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, s’acaben de conèixer uns quants casos de corrupció política, hi ha un 17% d’atur i els aturats comencen a saber que no tenen la culpa d’aquesta situació. La gent ja està enfadada per la inseguretat i la imprevisió de la política, perquè el primer tripartit va ser constituent i va ser temps de pactes, i no hi va haver gaire temps per fer gaire cosa més”, va dir Sanchís.
Segons el ponent, el segon tripartit, “després de la cruel fugida de Maragall, la llarga espera de l’Estatut fa que les coses no siguin gens normals. Massa temps, com dèiem, d’inseguretat i imprevisió.”
Per a Sanchís, l’actual president del govern central, José Luís Rodríguez Zapatero, “ha demostrat amb escreix que sap enredar a tothom; n’ha fet víctima el seu partit homòleg català, perquè s’hi havia implicat molt.” A continuació va dir que “després de tots aquests aldarulls, desastres, legislatures rares, set anys de campanyes permanents... ha augmentat la desafecció, Catalunya ha perdut credibilitat i molts ciutadans i ciutadanes estan convençuts que estem al final d’una etapa. Envaeix la desesperança, no hi ha alegria, la gent està fins als nassos d’Espanya i els d’allà estan fins als nassos de Catalunya, i moltíssima gent clama la independència”. Tot això, embolicat amb el deute extern de l’Estat espanyol, el més alt de la història, “fa que la situació no sigui gens afalagadora”.
Vicent Sanchís acabava la seva ponència exhortant els assistents que la construcció d’un país és cosa de tots: “Cadascú ha de fer l’esforç personal per conquerir el que volem, posar-hi l’esforç en el que estigui a les nostres mans: parlar en català al que viu aquí, anar a votar a qui ens sembli millor per canviar les coses, aprofitar qualsevol ocasió, malgrat que només siguin signes, per refermar la nostra identitat. Hem d’arribar, entre tots, a assolir complicitat nacional”
Finalment, va manifestar que no tot era negatiu a Catalunya, ja que comparativament al nombre de catalanoparlants, el català és la llengua que més penetració té a Internet i totes les noves tecnologies de la informació han començat a aparèixer en contra del català, com, per exemple, la impremta al segle XV, la ràdio i la televisió al segle passat. Per a Sanchís, només Internet, la tecnologia de la informació més revolucionària de la història, no s’ha posat en contra de l’ús de la nostra llengua ni l’està criminalitzant.

Pep Torné