Les obres de la Federació Obrera avancen a bon ritme
El nou centre cívic i cultural estarà enllestit a final d’aquest any 2010
L’estat
actual de les obres
“Actualment ja se n’ha enderrocat l’interior i tot just
s’ha acabat d’excavar el soterrani, que servirà per acollir
els conjunts de música. Ben aviat es començarà a construir
la planta baixa, però, ara com ara, l’edifici té un aspecte
com d’una immensa capsa de sabates buida.” Així defineix
l’arquitecte municipal, Joan Llunell Oliver, l’estadi en què
es troben les obres del centre cívic i cultural que s’està
construint a l’antic edifici de la Federació Obrera. En aquesta
fase inicial de les obres, Llunell admet que hi ha hagut una mica de retards
amb els fonaments: “Ens ha passat com amb el Mercat Municipal. Quan
fèiem la rasa per fer el soterrani, la terra s’esllavissava i
omplia el forat que acabàvem de fer, per la qual cosa hem hagut de
fer servir un producte anomenat bentonita”. La bentonita és una
argila procedent de materials volcànics que permet aguantar la terra
mentre s’hi aboca formigó per recobrir les parets excavades.
Així, quan entra el formigó, la pasta de bentonita surt, no
es barreja amb el formigó, i finalment aquest queda fixat. Un cop excavat
el soterrani, es faran els forjats de l’interior i llavors ja es podran
enretirar les impressionants bastides que ara aguanten les quatre parets de
l’edifici.
Pel que fa al teatre que hi havia al primer pis, Llunell recorda que “va
ser un punt molt discutit”, però al final es va arribar a entendre
que l’Ajuntament no podia fer la competència als altres espais
escènics de la vila. A part, la normativa moderna no permetia mantenir
un teatre en aquelles condicions. Només per a l’espai per a sanitaris,
les mesures dels passadissos d’emergència en cas d’evacuació
i l’escenari ja s’ocupava tota la platea del públic. D’altra
banda, un teatre en un primer pis plantejava molts problemes pel que fa a
l’accessibilitat física, amb ascensors, sortides d’emergència,
etc. Fer desaparèixer l’antic teatre de la Federació va
ser molt dur, emotivament parlant, fins i tot per al mateix arquitecte municipal,
però “cal fer pesar més el cap que el cor i adonar-se
que la Federació Obrera no era un teatre. Tenia una funció social
i estava adaptada als usos socials que es requerien en aquell temps: mutualisme,
biblioteca, forn de pa, lloc de reunió, pista de ball, teatre... Ara
tenim el compromís de fer-ne també un ús social, però
som al segle XXI i les necessitats d’usos culturals i socials en són
unes altres, concretament, acollir el màxim d’entitats possible,
compartint els espais amb llibertat i dinamisme”.
Pel que fa al pressupost, encara és d’hora per dir si hi haurà
sobrecost; s’ha d’esperar que s’acabi l’obra per saber-ho.
Segons Llunell, “no hi ha res que faci pensar que el nou centre cívic
passi del pressupost previst”. L’obra s’ha licitat per 3,5
milions d’euros, però està determinat un pressupost de
4,4 milions que inclou, a part de l’obra, mobiliaris, projectes, honoraris
tècnics, etc. “Sí que és veritat que la bentonita
no estava prevista, però en termes percentuals no farà que hi
hagi un sobrecost”, afirma Llunell. Segons l’experiència
d’aquest arquitecte municipal, “els sobrecostos acostumen a venir
al final, quan l’obra està acabada, i l’usuari, en aquest
cas, el responsable polític, es decideix a fer coses noves que no estaven
previstes.”
Les obres van a càrrec de l’empresa Construcciones Segura Almagro, S.L. i la gestió i direcció de l’obra és a compte de l’empresa Dalmau + Morros. Com es pot llegir en el plafó que hi ha davant de la façana principal, es tracta d’una obra finançada dins del Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya.
El projecte arquitectònic
El projecte és del prestigiós arquitecte Jordi Garcés
i Bruses, que va guanyar el concurs públic amb jurat que es va fer
el dia 22 de març de 2007. En el CD Imagina’t la Federació
Obrera, publicat per l’Ajuntament de Molins de Rei l’any 2008,
el mateix Jordi Garcés declara que les bases demanaven conservar la
façana principal, però ell va veure clar que calia conservar
també les altres tres: “Volem conservar la totalitat del volum,
recollint l’esperit originari de la Federació Obrera de ser un
contenidor buit disponible per encabir el que sigui necessari a cada moment”.
Fins i tot va més lluny i creu que “amb el contacte d’entitat
amb entitat, es podran produir coses diferents de les que farien aquestes
entitats per separat”.
En la mateixa línia es manifesta l’arquitecte municipal, Joan
Llunell. Ell va seguir tot el procés de participació ciutadana
de definició d’usos, va ser membre del jurat en l’adjudicació
del projecte i actualment fa un seguiment constant de les obres:
“La façana principal és la maca, però l’edifici
té un valor volumètric del qual Garcés ens va fer adonar.
Ell parlava del concepte de la rotunditat, d’un edifici públic
estructurador on la part de darrere era tan important com la de davant, és
a dir, va posar en valor les quatre façanes, no solament la principal.
I no hi ha hagut cap problema per fer-ho perquè la Federació
la tenim separada físicament: a banda i banda hi ha un passadís
estret, no hi ha cap mitgera, cap paret compartida que toqui els edificis
del costat.”
L’arquitecte Jordi Garcés ha realitzat darrerament els projectes
de museus, escoles parcs, teatres, habitatges, instal•lacions esportives,
equipament sanitaris i assistencials, plans urbanístics i projectes
d’ordenació. Destaquen entre aquestes obres el Museu Picasso
(1981-2003), la reordenació de la plaça Molina de Barcelona
(1996-1998), els cinemes Imax del Port Vell de la capital catalana (1993-1996),
el pavelló olímpic de la Vall d’Hebron (1989-1991) i la
proposta urbanística de València Litoral (2004), entre d’altres.
Àngel Beumala i Raventós
|
|
|
